Tu també ho respires

L’òxid d’etilè: perillós i sense control

Fa 3 anys de l'explosió d’un reactor químic d’una planta de derivats on es fabricava MPEG 500 a l’empresa IQOXE. El MPEG 500 és un producte fet amb metanol i òxid d’etilè. IQOXE és l’únic productor a tot l’Estat espanyol d’òxid etilè, un compost que és necessari i estratègic per tot el sector químic.

L’òxid d’etilè no té color, no fa mala olor, però és cancerigen. Durant la seva elaboració es generen pèrdues que tothom acaba respirant cada dia sense adonar-se’n i sense que la Generalitat faci res al respecte. IQOXE es troba a 800 metres de la Canonja, a un quilòmetre de Bonavista i molt a prop dels nuclis urbans de Reus i Tarragona. Molt a prop de molta gent, massa. A dia d’avui, a Catalunya no hi ha cap legislació que reguli les emissions d’òxid d’etilè.

La manca d’una regulació adequada de compostos tòxics i cancerígens no només es troba amb l’òxid d’etilè, també amb el Benzè, l’1.3-Butadiè i molts d’altres compostos orgànics volàtils (COV). Com sempre, el silenci i la impunitat per part de la Generalitat de Catalunya és la única resposta a aquesta emergència. Una emergència que treballa lenta i contínuament degradant la salut de tot un territori que des de fa 60 anys espera ser atesa.

L’impacte alarmant de l’òxid d’etilè

La informació i dades d’aquest apartat està extret dels articles d’investigació de PortaEnrere.cat. Vegeu referències a sota.

Per entendre la perillositat de l'òxid d’etilè cal analitzar quin és el volum d’aquest compost a l’aire. Prenem com a referència l’empresa Indorama Ventures dels Estats Units que és el fabricant més gran d’òxid d’etilè amb una fabricació de 560.000 tones cada any. Aquesta empresa té pèrdues de 28 tones de l’any, un 0,005% de la producció. Aquestes emissions, segons l’estudi Status Report de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, són 10 vegades superiors als límits acceptables en nuclis de població propers una indústria. IQOXE, l’any 2018, va fabricar quatre cops menys òxid d’etilè que l’empresa estatunidenca (140.000 tones). Segons el càlcul establert pel document Best Available Techniques (BAT), emmarcat en una directiva europea, la pèrdua en proporció prevista seria de 70.000 quilos; més del doble que als Estats Units. Tot i el volum de producció inferior, IQOXE va reconèixer l’any 2018 pèrdues en el procés del 2% que representa prop de 2.800 tones llençades al medi ambient, per tant, cent cops més volum de contaminació per una fàbrica que, en comparació, produeix quatre cops menys òxid d’etilè.

Segons la mateixa agència dels Estats Units (EPA), el risc de patir càncer a menys de 2,5 quilòmetres d’una productora d’òxid d’etilè augmenta entre 4 i 10 vegades. Seguint aquests estudis i els mapes de risc que se’n deriven, podem extrapolar que a La Canonja, per exemple, la xifra de persones que podrien patir càncer és de 590 persones. Els principals càncers que provoca l’òxid d’etilè són el de laringe i el limfoma no hodgkinià. Segons l’informe el Registre de Càncer de Tarragona de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, realitzat entre el 2000 i el 2014, la gran majoria d'aquests càncers a la província de Tarragona s'han vist concentrats al sud del Camp de Tarragona.

No només les veïnes del Camp respiren aquests tòxics i pateixen les conseqüències, la mateixa EPA va demostrar les emissions d’òxid d’etilè podien arribar fins a 1.500 quilòmetres de distància. Sense anar més lluny, el setembre passat, els habitants del Maresme van ensumar la fuita de Nafta d’ASESA, empresa ubicada a Tarragona.

Manca de mecanismes de detecció i control

Tres anys després de l’accident d’IQOXE, aquest 2023, Protecció Civil ha d'instal·lar 26 sensors que detectin l'òxid d'etilè. Malgrat això, seran sensibles a una quantitat mínima de 1.800 µg/m3. Segons l’EPA, es tracta a una xifra 90.000 vegades superior a l’exposició màxima que pot tenir una persona al llarg d’un any que és de 0,02 micrograms per metre cúbic (µg/m3). Tot i que la Unió Europea no estableix cap valor màxim, ni ho fa l’Estat espanyol ni Catalunya, hi ha països que sí.

L’accident d’IQOXE i els posteriors accidents fins avui han demostrat que no existeixen les eines per detectar accidents ni comunicar-los degudament. La Xarxa de Vigilància i Previsió de la contaminació atmosfèrica (XVPCA) mostra algunes deficiències en la infraestructura i la reacció als episodis puntuals greus. Fa 3 anys de l’accident i no ha canviat res. Parlem de l’Òxid d’etilè, però podríem fer-ho del Benzè, l’1,3 Butadiè o la Nafta. Assenyalem IQOXE, però podríem fer-ho amb les altres empreses del polígon nord i sud del complex petroquímic de Tarragona.

Donar respostes al Camp de Tarragona

Ho dèiem fa tres anys i ho repetim: no calen més accidents com els d’IQOXE per fer-nos adonar que ja és massa tard per tenir cura de la salut i la seguretat del Camp de Tarragona. Malauradament, segueixen vigents les 18 mesures en matèria de transparència, seguretat, minimització de l’impacte en la salut i el medi o necessitat d’avançar en una nova legislació proposades per les 148 entitats que el gener de 2020 vam signar el manifest Som territori. La impunitat s’ha acabat. Ja han passat 3 anys. Generalitat de Catalunya, alcaldes i responsables de les administracions locals: deixeu d’ignorar la nostra problemàtica. No podem esperar ni un ni cinc anys més, no podem tolerar res que posi en perill la vida. El Camp de Tarragona està en estat d’urgència i demana responsabilitat, ARA!

Per això, veiem amb més urgència que mai reclamar que s’apliquin les següents mesures:

  1. Mesurar de forma automàtica l’òxid d’etilè a tots els punts de mesura de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a Tarragona, Vila-seca i La Canonja.
  2. Introduïr un segon punt de mesura a Constantí, a la zona sud-oest del poble, i afegir-ne un altre a Tarragona, al Serrallo i la Part Baixa de la ciutat, una zona propera a la indústria i d’entrada a Tarragona.
  3. Reubicar els punts de mesura a Tarragona (Sant Salvador) i el Morell.
  4. Mesurar l’1.3 butadiè de forma automàtica a tots els punts de mesura al voltant del Polígon Nord: El Morell, Constant, Puigdelfí, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp.
  5. Mesurar el Benzè de forma automàtica a les estacions que ho estan fent de forma manual: El Morell, Puigdelfí, Reus, Tarragona, Vila-seca i la Canonja.
  6. S’han de publicar tots els mesuraments manuals al portal digital de Medi Ambient de la Generalitat, tal com es fa amb els mesuraments automàtics a dia d’avui.
  7. Situar punts de mesura als municipis del Camp de Tarragona que no en tenen: La Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp, La Selva del Camp i el Rourell.
  8. Establir protocols de comunicació obligatòria de tots els incidents químics independentment de la seva gravetat, per poder-hi actuar amb celeritat. Avui en dia, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica al Camp de Tarragona no està capacitada per valorar ràpidament aquesta gravetat, fent imprescindible tota comunicació.
  9. Aclarir si la Generalitat té accés a les dades mesurades pel sensor ubicat al Port de Tarragona, de titularitat estatal. En cas negatiu, establir un protocol de col·laboració perquè aquestes dades puguin ser valorades a l’hora d’establir els riscos químics.

Articles i informació utilitzats